4ª Etapa

4a : 1994
MADURESA

"Misteris"

Misteris de Carme Riera. "L'art com a procés"

Rafael Argullol, Filòsof, Poeta i escultor

En el decurs dels anys, l’obra de Carme Riera ha anat adquirint una personalitat tan pròpia que es fa difícil comparar la seva trajectòria artística amb altres de contemporànies. Com a conseqüència de la insatisfacció enfront dels límits d’un llenguatge únic, des de fa temps ha trencat les barreres entre pintura i escultura, a favor d’una expressió en la qual incorpora ambdues.

Tinc la impressió, però, que el repte decisiu afrontat per Carme Riera és deixar enrere la identificació tradicional i estètica de l’art com a producte i decantar-se cada cop més per l’art com a procés. L’obra no ho és pel fet de ser finalitat acabada, tancada, sinó que, com en un procés d’alquímia, forma un il·limitat cercle de materialitzacions.

Misteris

Estany

Resurrecció.

Misteris, estany

Dualitat

Misteris

Travessia nocturna

Misteris, estany

Memòria a la mirada

José Corredor Matheos, Poeta i Crític d'Art

Cal parlar també del fonamental paper que té el color, generalment de tons foscos, encara que aquí o allà, de sobte hi aparegui un roig o un blau lluminós,. també fragmentats. Tant els acrílics com l’estany donen la sensació que el temps ha passat per aquestes superfícies. L’empremta hi és en la manera com ‘ ha fragmentat allò que anava o ve a donar-hi forma i en el caràcter erosionat, gastat, de la capa de color. Hi percebem un respecte. pudorós i, ensems, una gran delicadesa i elegància en cóm tot això se’ns mostra i se’ns fa veure.

De la simple visió al tot de la mirada

Josep Maria Cadena, periodista i crític d'Art

No només hi ha introspecció en l'obra pictòrica que ara ens presenta Carme Riera, sinó que també hi ha anàlisi de la tasca aliè ... Amiga del paper i del estany, Riera troba qualitats i variacions que no només són estètiques, sinó que obeeixen a un desig d'interpretar la realitat a través d'ella mateixa i de l'experiència nascuda en el passat.

Ulls de llum

Teresa Costa Gramunt, Poeta i escriptora.

Carme Riera pinta reflectint, transfigurant o avançant- se a la realitat. I així sorgeix la bellesa lúcida i impressionant de "l'ull de la ment", una commovedora pintura sobre paper, realitzada a la manera zen (una total nuesa d'imatges, tan sols un ull i fons negre)-i que explica el rol de l'ull creador.

Miradas personales, memoria de la mirade

Mirades personals

Memòria de la mirada

Ull fragmentat

Memòria de la Mirada

Teatre de la Memoria, memoria de la mirada

Teatre de la Memòria

Memòria de la mirada

Ull anterior

Memoria de la mirada.

Carme Riera i el seu "Estimat Estany"

Josep Maria Cadena, Crític d'Art.

Des de fa anys, la sensibilitat artística de Carme Riera expressada per mitjà de la seva gran capacitat per trobar noves vies per entendre la bellesa dels materials amb els quals experimenta, tracta l'estany com a element ric en sentiments i ho descobreix, perquè el seu pare l'utilitzava per fer creus d'arrel gòtica.

Escritures sobre escrits

grafíes

Inscripcions

grafíes

Fragments

grafies

A les dones víctimes de la violencia

grafies.

La mar dins nostre

Carles Duarte, Poeta.

Carme Riera entén l'art no pas com un gest estrident o una provocació, sinó com una lenta reconstrucció de la matèria, de les formes perquè des del ressò del que eren i des de l'obra que esdevenen siguin una expressió del més íntim i essencial que hi ha en nosaltres. Hi contribueix decisivament el seu savi, exigent i minuciós treball de les textures i dels colors que fa que cossos minerals es tornin d'aigua i de Ilum. L'obra de Carme Riera ens commou per la bellesa profundament poètica que respira, però també perquè hi bateguen la memòria i el somni, perquè s'hi reescriu la vida incansable, incessant.

Navegacions de Carme Riera

Teresa Costa-Gramunt, Poeta i Escritora.

En la mostra Vells vaixells, noves onades, he trobat, recreades de forma imaginativa i sorprenent per l’originalitat del tema, mascarons de proa amb figures femenines que s’actualitzen en les peces escultòriques que Carme Riera ha titulat , amb un punt d’ironia envers la historia recent dels moviments

culturals d’índole popular.

Entre mar i terra

Antònia Bové, Historiadora d'Art.

Intuïm que el seu " paradís plàstic" pertany a l’entorn pròxim, a la naturalesa, a la seva gent, a l’arquitectura, a la mediterrània, als vestigis del passat arqueològic i també del familiar. Aquest "paradís" ple de formes, colors, llum, sensacions, fragàncies, penetra d’una forma vivencial, colpidora i sensible, al seu interior i apareix, després de tot un procés d'assimilació, transformat en una cosa nova: en multiplicitat de propostes artístiques. La comunió harmònica entre el món exterior-interior, és la manera que té la Carme Riera d'apropar-se a allò autèntic i essencial.